TROBADORS
Un trobador és un poeta cantor de l’edat que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.
Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. La població, el burg, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la literatura culta, era per mitjà del recital dels joglars, uns personatges, normalment, malabaristes, acròbates que, mitjançant activitats de circ o mostres amb bèsties ja ensinistrades o qualsevol altre espectacle, duien a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seves creacions.
UNS DELS TROBADORS MES IMPORTANTS:
MES SOBRE ELS JOGLARS
Ells eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mètriques a què estaven sotmesos- i feien servir músiques més elaborades que els joglars de gestes. Aquests darrers, que eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mètriques a què estaven sotmesos- i feien servir músiques més elaborades que els joglars de gestes.
GUILLEM DE BERGUEDÀ
Durant set anys no es troben referències del trobador, encara que podem imaginar la seva vida de fugitiu, sense amics que l'ajudessin per por a les represàlies que podien sofrir i potser també a causa -si realment es veritat el que indica la Vida del Cançoner- del costum de Berguedà de no respectar mullers, filles i germanes; sembla que només li féu costat
Arnau de Castellbò, amb qui Berguedà mantingué una relació constant i a qui ajudà i defensà en diverses ocasions. Tot i així, sembla que el trobador podia haver reunit en aquesta època un petit grup d'homes que actuaven fora de la llei pel territori català. També és d'aquesta època el peregrinatge que féu a
Compostel·la.
POEMA DE GUILLEM DE BERGUEDÀ EN OCCITÀ
IChansson ai comensadaque sera loing cantadaen est son vieil anticque fetz n'Ot de Moncadaanz que peira pausadafos el clochier de Vic.
IIE per tal l'ai mogudaque guerra m'es cregudade Mon Sogr'ab front pic,et er per loing saubuda,q'ieu non tem gab ni brudade nuill mon enemic.
IIIJa Dieus noca·.m don Poillani·l fort castell d'Anoilla,ni·l palaitz d'Ostalric,s'anz que chant la granoillano·il trac vieich e la coilladel bisbaz fals mendic.
IVPer Dieu, be·m tenc per rosasi l'anel e la crosa,pois es mon enemic,no·il tuoill abde sa bosa,don tantz conz enterrosa,ab un palm de l'espic.
VTota nostra lei torbaest bisbatz nas de corbaab son malvatz prezic;tant fort fot et encorba,so·m dis Girautz de Jorba,Bernarda mieichpartic.
VIMorta fora si·l metgenon fos que venc d'Usetge,qe·l menjan li cosic;tal colp li det sotz petge,c'a pauc no·il parec fetge,que caubra·i un bertic.
AUSIÀS MARCH
Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre de 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona
[1](morta el 1472) que era sorda profunda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts.
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta darrera la intervenció de son pare fou cabdal, aquest era vassall distingit del duc de Gandia, Alfons d'Aragó, i al seu fill com a aspirant a cavaller tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada